Guía breve para estar informado diariamente

1. Consultar entre 4 y 6 medios de comunicación.
2. Dedicar 20 minutos, mínimo, a dos de ellos.
3. Leer o ver el contenido completo de la información, no sólo el titular, de todos los medios consultados.
4. Obligatoriamente, uno de los medios debe defender un posicionamiento ideológico alejado del propio.
5. Combinar equilibradamente la información procedente de televisión con la de los otros medios.
6. No consumir exclusivamente los artículos de opinión.
7. Los medios consultados deben incorporar regularmente artículos de opinión contrarios al posicionamiento ideológico explícito del medio.
8. Un 50% de los medios consultados debe ser internacional, a ser posible de áreas geográficas diversas y en lenguas diferentes.
9. Utilizar principalmente las redes sociales como plataforma de acceso a la información y no como fuente.
10. Cuando se utilicen las redes sociales como fuente de información, verificar que sea posible identificarla de forma clara.

Anuncis

Publicitat i informació

El consell d’administració i editorial del diari Ara ha decidit no admetre la publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya de foment a la participació en el referèndum de l’1 d’octubre. Segons els seus gestors,  “protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat” i mantenen que “el compromís periodístic i amb la llibertat d’expressió i opinió és insubornable.”

Aquesta decisió ha encès el debat a les xarxes socials i ha dividit el seus lectors. D’una banda, hi ha aquells que senten que el diari ha traït els seus principis i manifesten que el deixaran de llegir. D’altra banda, hi ha lectors que demanen que se segueixi fent confiança a la capçalera amb l’argument que es perdria molt més si el diari hagués de tancar. Es tracta d’un debat marcat pel suport a una determinada estratègia política; sobre si és millor negar-se a acceptar les pressions, la desobediència, o si s’ha de ser flexible per intentar fer front a la tempesta, la resiliència.

Tanmateix, aquest plantejament amaga un altre debat, no menys interessant, sobre la funció social dels mitjans de comunicació. “Informant i opinant és la manera com una capçalera és útil a la societat”, afirmen des de l’Ara. Efectivament, però no només. Els mitjans de comunicació a les societats occidentals avançades són, principalment, institucions de mediació. La seva funció social passa, com ja va escriure fa uns quants anys el gran Héctor Borrat, per la gestió de la influència i el lucre d’altres institucions, mitjançant la informació però també la publicitat. Si un mitjà de comunicació no pot resistir les pressions d’altres actors socials a la seva línia informativa o estratègia comercial, per motius econòmics o polítics, perd la seva capacitat de mediació. Així com també ho fa quan voluntàriament no permet la pluralitat informativa o publicitària.

La separació de llibertat d’informació i de llibertat publicitària és enganyosa, perquè les dues són els fonaments de la capacitat mediadora dels mitjans. Si qualsevol de les dues no es pot exercir, aquests deixen de ser útils socialment.

En record de la Muriel Casals

He tingut la gran sort de compartir uns anys de complicitats amb la Muriel dins de l’Opinió Catalana. En un grup on es trobaven els grans referents actuals del sobiranisme, abrandats i rotunds, la Muriel era la frescor persistent de la rosada. Quan creies que tot estava dit, que no hi havia més arguments, parlava la Muriel i t’adonaves que no, que encara quedava més, que era possible un nou camí que ningú no havia vist…

Ha marxat un dels grans i no sé si ho sabrem veure. Gran des de l’humilitat i el respecte a la diversitat. Una dona que creia en l’entesa transversal per assolir la plena sobirania.
Intel·ligent, afable, atractiva i ferma. Et trobaré a faltar… Em sembla que, com a país, ja ens pesa massa que no hi siguis…

Voluntat i democràcia

Ja fa unes quantes setmanes que dic, a tothom que té prou paciència per escoltar, que el meu pronòstic pel 27S és que estem molt a prop d’una majoria absoluta de Junts pel Sí en escons i una majoria absoluta en vots amb la suma de la CUP. A més, una alta participació serà molt positiva, tant per legitimar els resultats com per afavorir l’independentisme, en contra del que diuen des de C’s. Perquè tinc clar que no hi ha tants indecisos com ens diuen i que aquests es corresponen a aquells que ara no volen expressar la seva opinió a una enquesta.

Però un detall important: aquests darrers no són la ‘majoria silenciosa’ de la que parlen PP, Ciutadans i, fins i tot, alguns de CSQP. Els ‘silenciosos’ són, principalment, independentistes. Per què? Perquè a Catalunya, en contra del que diu l’unionisme, allò que ha fet vergonya, allò que no hem volgut dir mai per por a ofendre, per por a perdre algun amic, per l’ara famós ‘seny’, perquè som educats, per por a perdre un negoci (la pela, és la pela) és que volíem marxar d’Espanya… Pel mateix motiu que la majoria de nosaltres canviem del català al castellà quan algún se’ns adreça en aquesta llengua: som gent oberta i que ens considerem ciutadans del món a través de la nostra identitat, com es pot veure en tots els moviments de solidaritat internacional que han estat iniciats i promoguts des del nostre país. En resum, si algú ha format part de l’anomenada espiral del silenci ha estat l’independentisme. Però ara ja no hi por. Hem descobert que, educadament i amb respecte, podem dir que volem marxar.

També crec que el moviment independentista té més present la justícia social i la lluita contra el capitalisme extrem del que diuen les esquerres unionistes. Els darrers comunicats del poder econòmic així ho demostren. Des de la meva socialdemocràcia poc arrauxada no hi ha cap programa que proposi millors alternatives factibles en aquest sentit que l’independentisme.

Aquesta setmana sonaran els canons mediàtics i judicials, segur, com ja ha passat altres vegades. Però aquesta vegada no patiu, la majoria de catalans, fins i tot els unionistes, ja no els escoltem. Davant de la mentida, recomano un somriure. I amb el somriure, cap a la revolta cívica i democràtica del 27S.

Tothom qui em conneix sap que professionalment treballo en dos projectes amb vincles molt forts amb Espanya. I segurament m’agradarà seguir-ho fent encara que siguem independents. Això costa d’entendre allà i, a vegades, també aquí. Però estic fermament convençut que les bones relacions econòmiques i polítiques amb Espanya són fonamentals per a l’existència d’una Catalunya independent, i a l’inrevés.

I si el 27S no l’encerto? I si guanya l’unionisme? Doncs res, a respectar el resultat com sempre hem fet al nostre país i a seguir treballant perque la propera generació pugui fer el canvi. Tanmateix, només desitjo que si l’encerto, la resta de ciutadans del meu país i d’Espanya accepti amb el mateix sentit democràtic la veu del poble. Perquè d’això estem parlant: de la voluntat de ser d’un poble que hauria dit prou.