Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura

Aquest dijous la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura publicarà les primeres dades d’audiències i consums culturals de 2011. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura inicia, així, el cinquè aniversari de la seva presència al mercat, que finalitzarà el gener de 2012 amb la publicació de les dades de l’any natural.

Cinc anys de dades. Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura. Un valor que abans de  l’aparició del Baròmetre no es podia visualitzar. Un mercat potencial de 13 milions de persones amb una llengua comuna. Un territori amb més de 1.600 mitjans de comunicació i més de 1.000 milions d’euros d’inversió publicitària, que no arribaven a la majoria d’aquests mitjans de comunicació locals i comarcals perquè cap estudi tenia la capacitat de veure’ls. Uns mitjans que, a més, són sovint líders d’audiència en el seu territori.

Un mercat que, a més, té una llengua pròpia, el català, que la resta d’estudis d’audiència no tenia -ni encara té- present. El Baròmetre també introdueix l’associació del mesurament de les audiències als consum culturals, molt condicionats per la llengua. Un estudi que segueix la lògica del mercat de la comunicació i la cultura, però també amb un enfocament científic rigorós. Pluralitat, neutralitat i independència, a més d’un comportament empresarial molt estricte, són els valors que defineixen el projecte.

Per obtenir aquestes dades s’han fet fins a més de 40.000 entrevistes presencials anuals a les llars de Catalunya, el País Valencià i les Balears, amb la col·laboració indispensable de les empreses líders del sector de la investigació, com Nielsen, TNS i ODEC.

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura no hagués estat possible sense l’impuls inicial de la fundació Escacc i la participació activa dels patrons de la fundació com la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, les empreses de la comunicació i la cultura i un gran número de patrons científics que, de forma totalment desinteressada, han aportat els seus coneixements i experiència.

El Baròmetre neix en un mercat en crisi conjuntural i estructural. Tanmateix, un moment on les dades del Baròmetre tenen més valor que mai pels mitjans de comunicació, agències de mitjans, indústries culturals i administracions públiques. Una mostra del potencial del Baròmetre són els argumentaris comercials que molts mitjans de comunicació construeixen amb les dades  i l’interès de molts anunciants en què les agències planifiquin la seva inversió publicitària amb el Baròmetre.

El procés de creació del Baròmetre ha estat llarg i complex, com succeeix sempre en tot projecte que té com a màxima aspiració el consens. A més, les dades d’audiència no deixen mai satisfet tothom i l’observació crítica forma part de la normalitat. Tanmateix, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura s’ha guanyat en aquests cinc anys el respecte del mercat, nacional i internacional, i és un element estratègic dins de la cadena de valor de la indústria de la comunicació i la cultura en els territoris de parla catalana.

Cinc anys mesurant valor. Cinc anys construint conjuntament amb mitjans, agències i anunciants un mercat sòlid, plural i en creixement.

Anuncis

La festa de la música?

La música és una festa. És una festa de la cultura i, a més, és una festa alegre. I una mica d’alegria ens cal a la cultura i al país. Ens cal la poesia que la música ens aporta. Això pensava dilluns passat a la festa de lliurament dels premis Enderrock 2011 als millors treballs de 2010. I quins treballs! N’hi ha de lleugers, n’hi ha d’introspectius, n’hi ha de reivindicatius, n’hi ha d’alternatius , n’hi ha de pop, de rock, de folk i de jazz. N’hi ha de molt bons, n’hi ha de bons, n’hi ha de regulars, però costa molt trobar-ne de dolents. Això és un senyal d’un sector productiu madur, no només d’una cultura madura, on la cadena de valor funciona i proposa al mercat molta varietat i de la millor qualitat possible.

A més, la música és el consum cultural més estès entre tota la població. Un total de 5.706.000 persones (un 89% de la població de Catalunya de 14 anys i més) han escoltat algun tipus de música en els darrers tres mesos (1). És el consum cultural més igualitari: un 50% són homes i l’altre 50% són dones. Prop d’un 43% tenen entre 25 i 44 anys. El 46% són de classe mitjana i la seva distribució territorial es correspon a la distribució de la població a Catalunya. La freqüència d’escolta també és molt alta: un 51,6% de la població afirma que escolta música cada dia i només un 10% no ho fa mai.

La comarca on s’escolta més música és el Segrià amb un 94,2% de la població i la que menys és el Baix Empordà amb un 65,4% (on, en canvi, un 39,2% de la seva població ha anat a algun concert en els darrers 12 mesos, una de les dades comarcals més altes) .

Pel que fa al gènere, el pop-rock és el líder seguit de la música de cantautor, la música llatina, la clàssica, el flamenc, l’electrònica i el jazz. El canal de procedència de la música és majoritàriament la ràdio (un 50% de la població que ha escoltat música els darrers tres mesos ho ha fet a través de la ràdio), seguit d’internet amb un 18% , la botiga de música tradicional amb un 11% i la televisió amb un 6,5%.

El sector musical, a més, genera sinèrgies amb d’altres àmbits relacionats com els concerts, on prop d’un 30% de la població ha anat a algun concert en els últims dotze mesos. I també en el sector de les revistes. Les revistes de música en català suposen una audiència total de 35.000 lectors. Aquesta audiència és prop d’un 6% del total de l’audiència de les revistes en paper de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i un 23% del total de l’audiència de revistes de música, tant en català com en castellà (2).

Però en quina llengua escoltem música? Un 9,7% d’aquells que escolten música ho fa en català, un 58,6% en castellà i un 35,9% en altres llengües. Com es pot explicar aquesta situació davant d’una creació, producció i edició excel·lent? Si en d’altres sectors la manca d’oferta és l’explicació més clara, en el cas de la música probablement la distribució en sigui la clau. La presència de la música en català a les ràdios i a les televisions és testimonial, amb algunes excepcions. La cadena de valor pateix per l’extrem més crític: el contacte final amb el públic.

La música és l’equivalent en els consums culturals a la televisió en els mitjans de comunicació. Arriba a tothom sense gaires distincions, sempre i quan tingui els mitjans adequats per fer-ho. Tenim els autors, els editors i tenim el públic. La música és una festa, però que en català no està  plena perquè el porter no ens deixa entrar a la sala. Obrim les portes  a tothom, abans que la gent marxi a casa.

(1) Dades de l’Anuari de la Música a Catalunya de 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

(2) Dades de l’any natural 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

El català als diaris i la lògica de mercat

La propera aparició de La Vanguardia en català és la millor notícia de 2011 per l’espai català de la comunicació i la cultura. La incorporació d’aquest diari centenari a l’oferta de premsa diària en català, a més del naixement de l’Ara a finals de l’any passat, impulsarà la consolidació del català en un dels suports estratègics de l’ecosistema comunicatiu.

Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de l’any natural de 2010, els lectors de diaris són un 42,1% de la població (-1,9% respecte 2009). Tanmateix, malgrat un 46,9 % dels lectors de diaris tenen el català com a llengua habitual, només un 28,6 % llegeix diaris en català.

La llengua habitual de la població és una dada fonamental per a valorar la salut dels consums mediàtics i culturals. Un 39,5 % de la població declara que el català és la seva llengua habitual i un 56,2 % el castellà. En aquests moments, tots els consum mediàtics en català estan situats entre el 45% i el 54%, és a dir, no només els catalanoparlants consumeixen mitjans de comunicació en català, sinó que també els castellanoparlants realitzen aquest consum. Malgrat que sempre es pot ser més exigent respecte al consum de productes mediàtics i culturals en català, sembla clar que la salut de la llengua als mitjans en aquests moments és, com a mínim, esperançadora.

Com explicar els consums més baixos en català als diaris? Doncs, com també podem observar en el cas del cinema, l’explicació més clara és la manca d’oferta, que actualment és poc coherent amb la lògica del mercat: els catalanoparlants fan un consum més elevat de mitjans de comunicació i cultura que els castellanoparlants.

Per veure quin serà el possible impacte de l’aparició de La Vanguardia en català es pot realitzar una estimació en funció del comportament dels lectors de l’altre gran diari del país, El Periòdico de Catalunya (Lectors premsa). Segons les dades del Baròmetre, un 48,3% dels lectors de La Vanguardia llegiran l’edició en català i un 51,7%  llegiran l’edició en castellà. Aquesta estimació no té en compte les possibles duplicacions (1), és a dir, aquells lectors que llegiran ambdues edicions.

L’impacte en el total de lectors en català suposarà passar del 28,6% a un 41,8%. En aquesta prospectiva no estan descomptades les duplicacions ni tampoc estan afegits els possibles nous lectors de premsa, encara que la hipòtesi més probable és que aquests darrers no seran nombrosos.

El llançament de La Vanguardia en català se sumarà a la tasca feta fins ara pels diaris de la premsa local i comarcal, majoritàriament en català, i per les altres capçaleres nacionals, com l’Avui i el Periódico. Un escenari magnífic on només hi manca un altre element: la premsa esportiva en català. Però d’aquest tema ja en parlarem en un altre moment.

(1) Aquestes duplicacions poden quedar compensades, tanmateix, pels lectors provinents d’altres diaris.