Espirals del silenci i xarxes ego

La propera contesa electoral té un resultat incert i és, definitivament, una de les més interessants dels darrers anys per a Catalunya i Espanya. També ho és des de la perspectiva dels estudis d’opinió i els sondeigs preelectorals. L’institut d’investigació que s’apropi més al resultat final serà, sense cap dubte, el que jo recomanaré a tothom com a propera font d’informació. I no només perquè demostrarà una excel·lent qualitat tècnica, sinó també perquè haurà pogut sostreure’s a les pressions de qui hagi encarregat l’estudi.

I és que els estudis de l’opinió pública estan sotmesos, a més de la seva dificultat tècnica, a les demandes de qui els encarrega. El tractament i interpretació de les dades, la “cuina”, no sempre està feta amb criteris tècnics, sinó polítics, amb voluntat de crear opinió mes que d’observar-la.

Tanmateix, el tractament de les dades és imprescindible per aproximar-se millor a la realitat social. Per què es cuinen les dades, es pot preguntar algú? Perquè sovint les persones no fem allò que diem que fem. I aquesta ha estat sempre la gran preocupació dels tècnics dels estudis d’opinió: quin és el millor instrument per copsar les tendències socials, preguntar a la gent sobre allò que fa o observar què fa realment? I, si es pregunta, com es poden ajustar les possibles divergències?

Les respostes a les preguntes en un estudi d’opinió es mouen entre dos grans pols: l’espiral del silenci i la xarxa ego.  Per un costat, a vegades no responem el que pensem perquè ens sembla que aquesta resposta ens pot portar a l’aïllament social. Per una altre costat, tenim  tendència a comportar-nos com es comporta la gent amb qui ens relacionem i, per tant, també a pensar que tothom pensa igual que la nostra xarxa d’amics, coneguts i saludats.

El 25N viurem aquest fenomen amb molta intensitat. Hi ha qui creu que pot haver-hi un vot ocult cap a CiU de l’independentista “de tota la vida”. També tenim qui és del parer que hi ha un vot unionista ocult per la pressió social dels mitjans de comunicació, que beneficiarà finalment al PP i a Ciutadans. Ningú sap ben bé què farà el votant del PSC – excepte no votar al PSC, això sembla clar – i s’estan dibuixant diferents estratègies de campanya en funció de si és Esquerra o Iniciativa qui es creu que s’emportarà el desconcert socialdemòcrata.

En qualsevol cas, per navegar en el mar de xifres i percentatges que veurem aquests dies, una recomanació: llegir atentament les dades amb les ulleres de qui demana l’estudi. Els egos estaran alts i els silencis seran molts.