Un bon amic em deia que, si en tingués l’oportunitat, preferiria escriure articles d’opinió a El Periódico que a La Vanguardia. El meu amic voldria accedir a tota una audiència que ara mateix no és favorable a una Catalunya independent i que, suposava, és lectora d’aquest diari. A més, la intuïció li deia que en El Periódico hi trobaria més lectors contraris a la independència que a La Vanguardia i que, per tant, els seus articles tindrien més oportunitats d’impacte.
Li vaig dir que no perdés el temps. S’havia d’oblidar de la premsa escrita i anar a la televisió. I no a qualsevol cadena: la meva aposta seria Telecinco.
Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ens mostren petites diferències entre els lectors de El Periódico i La Vanguardia pel que fa a la independència. Però els partidaris del sí són superiors als del no en els dos casos, malgrat són una mica més alts a La Vanguardia. Aquesta diferència s’explica amb la dada del número de lectors dels seus diaris en català i en castellà. La Vanguardia té un 52 per cent de l’audiència que el llegeix en català i un 50 per cent, en castellà (amb duplicacions), mentre que en El Periódico, curiosament, els percentatges són exactament a l’inrevés. Si escrivís només a les edicions en castellà sí que podria afinar millor el seu missatge, doncs és on es troben principalment els partidaris del no.
Tanmateix, si es comparen les dades de Telecinco amb les d’aquests dos diaris, s’observa que un 37,5 per cent dels partidaris del no veuen aquesta cadena respecte un 10 per cent que llegeixen La Vanguardia i un altre 10 per cent que llegeixen El Periódico. En absoluts, 600.000 espectadors diaris contra 170.000 de El Periódico i La Vanguardia, 340.000 en total sense comptar duplicacions.
La progressiva desaparició de la classe mitjana està col·laborant al final de la premsa en paper tal i com la coneixem, amb una migració de les audiències cap a d’altres mitjans. Però és a la televisió on encara està el gruix de l’audiència, malgrat internet i les xarxes socials. És la reina mediàtica, potser una mica envellida, però encara seductora.
Audiències i ciutadania 