El tinent corresponsal Strunk no té una bona nit. Un porter ha avisat al Quart Poder de la presència d’un tafaner que fa fotografies a un edifici. Ara, el reporter es troba perseguint pels terrats de la ciutat a un sospitós. Sap el què, el qui, el quan, l’on i només li falta el perquè. Té, però, una sospita: podria estar perseguint a un paparazzi. És el 2076, un futur on tothom té una identitat secreta perquè la caiguda del núvol ha fet públiques totes les dades, tots els secrets. Els periodistes protegeixen les identitats dels ciutadans. La privacitat és el tresor més preuat.
Aquest és l’estimulant inici del còmic “The private eye” de Brian K. Vaughan, Marcos Martin i Muntsa Vicente, que es pot descarregar des de l’adreça panelsyndicate.com. Un projecte que es distribueix exclusivament través d’internet per explicar, precisament, com seria un món sense la xarxa. Però el més interessant del plantejament d’aquests genials autors és, sens dubte, el nou valor que atribueixen a la informació i a la feina del periodista. Aquest ja no té com a funció fer pública la informació, sinó protegir-la del públic.
Aquest diumenge passat, El Periódico publicava un excel·lent tema del dia sobre la privacitat i la vigilància digital a la que tots estem sotmesos. Les aplicacions de seguiment de l’ús que fem de les xarxes socials són cada vegada més sofisticades. Ja no som només una màquina, ja som un usuari i, aviat, una persona. El concepte de públic objectiu ja està superat per les noves possibilitats d’identificació de les preferències i comportaments dels ciutadans.
El periodisme no viu aïllat d’aquests canvis i l’anomenat “periodisme de dades” es presenta com una de les noves habilitats que hauran de dominar els periodistes. El professional de la informació haurà d’interpretar estadístiques, haurà d’”entrevistar” a bases de dades o perseguir el rastre de robots. La protecció de la intimitat i la privacitat serà clau per a la ciutadania, però també és el nou espai on el periodista haurà de trobar la notícia.
Si fem cas a l’aforisme, la realitat sempre supera la ficció. Si el valor de la informació està canviant , la funció dels professionals que hi treballen també ho farà. Periodistes policies? Potser no, però la protecció de la intimitat i el dret a la informació estaran cada vegada més en conflicte. A quin costat estarem els periodistes? I les empreses informatives? El camí ens porta a un futur on el millor per a la ciutadania és que del periodisme se’n deixi d’intentar fer un negoci.
Audiències i ciutadania 