El consell d’administració i editorial del diari Ara ha decidit no admetre la publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya de foment a la participació en el referèndum de l’1 d’octubre. Segons els seus gestors, “protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat” i mantenen que “el compromís periodístic i amb la llibertat d’expressió i opinió és insubornable.”
Aquesta decisió ha encès el debat a les xarxes socials i ha dividit el seus lectors. D’una banda, hi ha aquells que senten que el diari ha traït els seus principis i manifesten que el deixaran de llegir. D’altra banda, hi ha lectors que demanen que se segueixi fent confiança a la capçalera amb l’argument que es perdria molt més si el diari hagués de tancar. Es tracta d’un debat marcat pel suport a una determinada estratègia política; sobre si és millor negar-se a acceptar les pressions, la desobediència, o si s’ha de ser flexible per intentar fer front a la tempesta, la resiliència.
Tanmateix, aquest plantejament amaga un altre debat, no menys interessant, sobre la funció social dels mitjans de comunicació. “Informant i opinant és la manera com una capçalera és útil a la societat”, afirmen des de l’Ara. Efectivament, però no només. Els mitjans de comunicació a les societats occidentals avançades són, principalment, institucions de mediació. La seva funció social passa, com ja va escriure fa uns quants anys el gran Héctor Borrat, per la gestió de la influència i el lucre d’altres institucions, mitjançant la informació però també la publicitat. Si un mitjà de comunicació no pot resistir les pressions d’altres actors socials a la seva línia informativa o estratègia comercial, per motius econòmics o polítics, perd la seva capacitat de mediació. Així com també ho fa quan voluntàriament no permet la pluralitat informativa o publicitària.
La separació de llibertat d’informació i de llibertat publicitària és enganyosa, perquè les dues són els fonaments de la capacitat mediadora dels mitjans. Si qualsevol de les dues no es pot exercir, aquests deixen de ser útils socialment.
Audiències i ciutadania 