Els no titulars de El Periódico

Uns quants titulars que El Periódico no ha destacat de l’enquesta que va publicar ahir:
– El vot independentista segueix amb majoria absoluta.
– El percentatge de vot obtingut per ERC i JxCat supera l’obtingut per JxS.
– El PP s’enfonsa i Cs no creix en relació als resultats de 2015.
– La participació alta segueix afavorint el vot independentista.
– En intenció directa de vot l’independentisme supera clarament a l’unionisme.
– Les valoracions més altes les obtenen els líders independentistes, tant dels seus votants com de la resta, amb l’única excepció del Xavier Domènech.
– El Periódico a l’independentisme ja en diu secessionisme .

Anuncis

Guía breve para estar informado diariamente

1. Consultar entre 4 y 6 medios de comunicación.
2. Dedicar 20 minutos, mínimo, a dos de ellos.
3. Leer o ver el contenido completo de la información, no sólo el titular, de todos los medios consultados.
4. Obligatoriamente, uno de los medios debe defender un posicionamiento ideológico alejado del propio.
5. Combinar equilibradamente la información procedente de televisión con la de los otros medios.
6. No consumir exclusivamente los artículos de opinión.
7. Los medios consultados deben incorporar regularmente artículos de opinión contrarios al posicionamiento ideológico explícito del medio.
8. Un 50% de los medios consultados debe ser internacional, a ser posible de áreas geográficas diversas y en lenguas diferentes.
9. Utilizar principalmente las redes sociales como plataforma de acceso a la información y no como fuente.
10. Cuando se utilicen las redes sociales como fuente de información, verificar que sea posible identificarla de forma clara.

Publicitat i informació

El consell d’administració i editorial del diari Ara ha decidit no admetre la publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya de foment a la participació en el referèndum de l’1 d’octubre. Segons els seus gestors,  “protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat” i mantenen que “el compromís periodístic i amb la llibertat d’expressió i opinió és insubornable.”

Aquesta decisió ha encès el debat a les xarxes socials i ha dividit el seus lectors. D’una banda, hi ha aquells que senten que el diari ha traït els seus principis i manifesten que el deixaran de llegir. D’altra banda, hi ha lectors que demanen que se segueixi fent confiança a la capçalera amb l’argument que es perdria molt més si el diari hagués de tancar. Es tracta d’un debat marcat pel suport a una determinada estratègia política; sobre si és millor negar-se a acceptar les pressions, la desobediència, o si s’ha de ser flexible per intentar fer front a la tempesta, la resiliència.

Tanmateix, aquest plantejament amaga un altre debat, no menys interessant, sobre la funció social dels mitjans de comunicació. “Informant i opinant és la manera com una capçalera és útil a la societat”, afirmen des de l’Ara. Efectivament, però no només. Els mitjans de comunicació a les societats occidentals avançades són, principalment, institucions de mediació. La seva funció social passa, com ja va escriure fa uns quants anys el gran Héctor Borrat, per la gestió de la influència i el lucre d’altres institucions, mitjançant la informació però també la publicitat. Si un mitjà de comunicació no pot resistir les pressions d’altres actors socials a la seva línia informativa o estratègia comercial, per motius econòmics o polítics, perd la seva capacitat de mediació. Així com també ho fa quan voluntàriament no permet la pluralitat informativa o publicitària.

La separació de llibertat d’informació i de llibertat publicitària és enganyosa, perquè les dues són els fonaments de la capacitat mediadora dels mitjans. Si qualsevol de les dues no es pot exercir, aquests deixen de ser útils socialment.

En record de la Muriel Casals

He tingut la gran sort de compartir uns anys de complicitats amb la Muriel dins de l’Opinió Catalana. En un grup on es trobaven els grans referents actuals del sobiranisme, abrandats i rotunds, la Muriel era la frescor persistent de la rosada. Quan creies que tot estava dit, que no hi havia més arguments, parlava la Muriel i t’adonaves que no, que encara quedava més, que era possible un nou camí que ningú no havia vist…

Ha marxat un dels grans i no sé si ho sabrem veure. Gran des de l’humilitat i el respecte a la diversitat. Una dona que creia en l’entesa transversal per assolir la plena sobirania.
Intel·ligent, afable, atractiva i ferma. Et trobaré a faltar… Em sembla que, com a país, ja ens pesa massa que no hi siguis…