Els déus i les pregàries

Si una cosa cal destacar de les cadenes privades de televisió és la seva constància i la seva coherència estratègica. Una vegada assolit l’objectiu d’eliminar la publicitat de TVE i obert el camí de les fusions, ara és el torn dels canals autonòmics públics de televisió. A finals de la setmana passada, l’associació de televisions privades, UTECA, ha fet públic un informe elaborat per la consultora Deloitte on es fan una sèrie de recomanacions per “impulsar el aprovechamiento de los recursos de producción” i “reducir costes en transmisión de señal y optimizar la utilización de los recursos y mejorar la calidad técnica de la oferta”.

La forma d’assolir aquests objectius és, segons Deloitte, molt senzilla: integrar tots els primers canals autonòmics en una “señal común en lengua española”, sense publicitat, que suposaria la desaparició de com a mínim un canal per a cada autonomia i amb producció pròpia a la majoria de la graella. Curiosament, a les conclusions del resum executiu només es destaquen els efectes positius d’aquesta estratègia per a les televisions…públiques!

L’estudi és un exemple de treball de consultoria brillant. És una mostra de com el consultor entén a la perfecció les necessitats del seu client, UTECA, i modela les dades i l’estratègia de comunicació associades per afavorir els seus interessos. L’informe és un estudi exhaustiu dels costos de les televisions autonòmiques públiques, però no hi ha cap anàlisi del seu retorn social. La llengua, per exemple, es considera com un factor de cost addicional de les televisions autonòmiques, que traslladen la càrrega d’aquest llast als ciutadans.

UTECA hauria de vigilar, tanmateix, amb els consells interessats i els desitjos satisfets. Segons trobo a una pàgina web de citacions famoses sembla que va ser Oscar Wilde a An ideal Husband (1893) qui va escriure: when the gods wish to punish us, they answer our prayers. Em sembla recordar de la meva formació catòlica que Santa Teresa té una frase similar sobre les llàgrimes que aboquem en les pregràries que són escoltades.  Les estratègies que UTECA ha seguit fins ara sembla que no estan funcionant tal i com esperava. La supressió de la publicitat a TVE no està aconseguint els seus objectius, sinó tot el contrari. L’audiència de la cadena pública és manté i la de les privades baixa. Els telespectadors se’n van i els anunciants no estan contents, les dues fonts principals d’ingressos estan insatisfetes.

La comunicació de masses és un ecosistema delicat i més en temps de crisi. Moure qualsevol peça sense valorar les conseqüències a llarg termini pot ser molt greu tant pels mitjans públics com pels privats. I, sobretot, pels ciutadans.

Informe Deloitte

UTECA-240920111311
UTECA-240920111310

Bones notícies pel cinema en català

L’aprovació de la nova llei del cinema en català és un pas molt important per a una situació insostenible. Insostenible i indigne. No per evident s’ha de deixar de repetir: sense oferta no pot haver demanda. Els ciutadans de Catalunya tenim ara garantit per llei la igualtat d’oportunitats d’accés. Com demostren els resultats d’un pregunta feta a través del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, els ciutadans del nostre país estan majoritàriament a favor d’aquest objectiu.

Escolto a en Jaume Roures a la tertúlia de RAC1 una excel·lent argumentació sobre la necessitat de la llei i la situació paradoxal que tenim actualment quan ens comparem amb els Estats Units d’Amèrica, on el proteccionisme cultural encara és més radical. Un proteccionisme que les majors consideren intrusiu, però només quan es realitza a Europa.

I ara és l’hora del negoci i de complir la llei, com tant sovint se’ns demana últimament als catalans. I prou xantatges, si us plau, una mica de respecte per a la ciutadania. Aquesta llei hauria de ser entesa pel sector com a  una oportunitat d’augmentar la xifra de negoci dels exhibidors. Unes xifres que no són tant bones com fa uns anys i que fan pensar que, més enllà de la llengua, potser hi ha d’altres factors on cal treballar. La cultura dels drets d’autor dels ciutadans, l’impacte d’internet, les sales de cinema com a espais de socialització, les programacions, la digitalització, els nous usos dels cinemes… Segur que els professionals del sector tenen prou ben identificades les seves amenaces i les seves oportunitats. No tinc tant clar que sàpiguen quines són les seves fortaleses i debilitats.

Tanmateix, malgrat les dificultats que el sector del cinema experimenta a tot el món, derivats de canvis en la forma de consum i per l’acció de la pirateria, el cinema segueix sent una de les indústries culturals més importants. Encara és la fàbrica dels somnis de l’imaginari de molts joves, el constructor de l’imaginari de l’adolescència.

Si volem, ara també somiarem en català.