L’Albert Sáez em fa arribar aquest gràfic on es veu el canvi en el consum de mitjans de diferents generacions. Les dades són d’un estudi realitzat per Magid Generational Strategies. És molt interessant observar com canvia la dieta mediàtica en funció de l’edat, però també segons el moment del dia. En breu publicaré el mateix gràfic amb les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.
Created by: MBA Online
Joves
Bones notícies pel cinema en català
L’aprovació de la nova llei del cinema en català és un pas molt important per a una situació insostenible. Insostenible i indigne. No per evident s’ha de deixar de repetir: sense oferta no pot haver demanda. Els ciutadans de Catalunya tenim ara garantit per llei la igualtat d’oportunitats d’accés. Com demostren els resultats d’un pregunta feta a través del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, els ciutadans del nostre país estan majoritàriament a favor d’aquest objectiu.
Escolto a en Jaume Roures a la tertúlia de RAC1 una excel·lent argumentació sobre la necessitat de la llei i la situació paradoxal que tenim actualment quan ens comparem amb els Estats Units d’Amèrica, on el proteccionisme cultural encara és més radical. Un proteccionisme que les majors consideren intrusiu, però només quan es realitza a Europa.
I ara és l’hora del negoci i de complir la llei, com tant sovint se’ns demana últimament als catalans. I prou xantatges, si us plau, una mica de respecte per a la ciutadania. Aquesta llei hauria de ser entesa pel sector com a una oportunitat d’augmentar la xifra de negoci dels exhibidors. Unes xifres que no són tant bones com fa uns anys i que fan pensar que, més enllà de la llengua, potser hi ha d’altres factors on cal treballar. La cultura dels drets d’autor dels ciutadans, l’impacte d’internet, les sales de cinema com a espais de socialització, les programacions, la digitalització, els nous usos dels cinemes… Segur que els professionals del sector tenen prou ben identificades les seves amenaces i les seves oportunitats. No tinc tant clar que sàpiguen quines són les seves fortaleses i debilitats.
Tanmateix, malgrat les dificultats que el sector del cinema experimenta a tot el món, derivats de canvis en la forma de consum i per l’acció de la pirateria, el cinema segueix sent una de les indústries culturals més importants. Encara és la fàbrica dels somnis de l’imaginari de molts joves, el constructor de l’imaginari de l’adolescència.
Si volem, ara també somiarem en català.
La dieta mediàtica dels joves
És com la cançó de l’enfadós. El consum mediàtic i cultural en català és baix, diuen. I reblen, els joves no consumeixen ni mitjans de comunicació, ni productes culturals en català. El català està en crisi profunda a la comunicació i la cultura, perquè els joves l’estan abandonant.
Res més lluny de la realitat. Segons els resultats obtinguts pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, els joves fan un consum de mitjans de comunicació i cultura més alt que els adults. La dieta mediàtica total dels joves és lleugerament més alta (6 hores i 42 minuts), però encara és més significativa la distribució de la mateixa. Els mitjans de comunicació i consums culturals preferits pels joves són els videojocs, el cinema, la ràdio musical i la premsa esportiva. I gran preferència pel consum a través d’internet.
I aquí tenim la clau de la situació. Aquesta nova dieta, radicalment diferent a la dels adults, no és possible fer-la en igualtat d’oportunitats en català i en castellà. L’oferta de videojocs en català és inexistent, la del cinema és minsa, la de la premsa esportiva és voluntariosa i la de la ràdio musical en català malda per diferenciar-se en un mar de freqüències, on l’anglès i el castellà són omnipresents.
És necessària més oferta en català dels productes que interessen als joves. Voler impulsar el consum en català és un esforç necessari. Tanmateix, és dubtosa l’eficàcia d’una estratègia orientada a oferir uns continguts que no interessen al públic a qui van adreçats.
Malgrat el públic objectiu jove és el més desitjat dels mitjans de comunicació i els anunciants, aquests no escolten sovint què demanen. Per tenir audiència potser no cal escoltar gaire. Per tenir ciutadans responsables és imprescindible.