Dietes variades

L’Albert Sáez em fa arribar aquest gràfic on es veu el canvi en el consum de mitjans de diferents generacions. Les dades són d’un estudi realitzat per Magid Generational Strategies. És molt interessant observar com canvia la dieta mediàtica en funció de l’edat, però també segons el moment del dia. En breu publicaré el mateix gràfic amb les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.
Media Consumption - 2011
Created by: MBA Online

La llengua més sexy

De la meva etapa en el món de la consultoria tinc molt present el mestratge de dos dels meus caps en aquella època: en Xep Moyà i en Daniel Clivillé. D’en Xep – que ara està creant valor amb la gent de Delta Partners – tinc gravada la frase “show me the money” cada vegada que entrava al seu despatx amb una nova proposta per a algun client. D’en Daniel – emprenedor incansable i malalt d’amor pel seu país – en recordo la màxima “hem de fer més sexy aquesta proposta”. Diners i sensualitat, racionalitat i emocions. Dues cares de la mateixa  moneda, que ens recorden que el valor dels projectes depèn tant del retorn material que ens aporten com de la il·lusió que saben transmetre.

I aquest és el cas del català. De l’informe presentat el passat dijous per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) se’n pot destacar la capacitat d’atracció de la llengua catalana. Malgrat que un 56% dels catalans té el castellà com a llengua inicial respecte un 35% que declara el català, la capacitat d’atracció del català és més gran que la del castellà.

A més, prop d’un 40% dels catalans fan un ús habitual del català respecte un 56% que utilitza habitualment el castellà. També trobem una evolució positiva en els territoris de parla catalana en la capacitat d’entendre, parlar i escriure el català. Dels nascuts a Catalunya, prop del 100% declararen que l’entenen i el parlen, mentre que a partir dels 35 anys hi ha una davallada d’aquells que declaren que l’escriuen. Aquí cal recordar, però, que és un estudi que es basa en la declaració i, per tant, en la autopercepció d’unes competències. Els resultats de competència escrita tant en català com en castellà segurament serien més semblants en base a un altre tipus d’estudi.

En aquestes dades s’ha de valorar principalment el canvi en l’estructura social de Catalunya. La forta onada de nouvinguts ha fet que el castellà com a llengua inicial hagi augmentat, però també s’observa un flux positiu de llengües estrangeres cap al castellà i després cap al català. D’altra banda, aquest 2010 el consum de mitjans de comunicació en català ha crescut en un 5,9% i el consum de mitjans en castellà un 0,9%. Aquestes dades ens mostren altra vegada la capacitat d’atracció del català i dels bons productes mediàtics i culturals.

Retorn econòmic i retorn emocional són indestriables. La capacitat del català per a il·lusionar es transforma posteriorment en valor econòmic en forma d’audiència i nous públics pels mitjans de comunicació i les indústries culturals. El creixement econòmic del país també dependrà de la capacitat de vertebrar un mercat a través de la llengua que li és pròpia. El català té el potencial per aconseguir-ho perquè, sense cap mena de dubte, és la llengua més sexy.

Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura

Aquest dijous la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura publicarà les primeres dades d’audiències i consums culturals de 2011. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura inicia, així, el cinquè aniversari de la seva presència al mercat, que finalitzarà el gener de 2012 amb la publicació de les dades de l’any natural.

Cinc anys de dades. Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura. Un valor que abans de  l’aparició del Baròmetre no es podia visualitzar. Un mercat potencial de 13 milions de persones amb una llengua comuna. Un territori amb més de 1.600 mitjans de comunicació i més de 1.000 milions d’euros d’inversió publicitària, que no arribaven a la majoria d’aquests mitjans de comunicació locals i comarcals perquè cap estudi tenia la capacitat de veure’ls. Uns mitjans que, a més, són sovint líders d’audiència en el seu territori.

Un mercat que, a més, té una llengua pròpia, el català, que la resta d’estudis d’audiència no tenia -ni encara té- present. El Baròmetre també introdueix l’associació del mesurament de les audiències als consum culturals, molt condicionats per la llengua. Un estudi que segueix la lògica del mercat de la comunicació i la cultura, però també amb un enfocament científic rigorós. Pluralitat, neutralitat i independència, a més d’un comportament empresarial molt estricte, són els valors que defineixen el projecte.

Per obtenir aquestes dades s’han fet fins a més de 40.000 entrevistes presencials anuals a les llars de Catalunya, el País Valencià i les Balears, amb la col·laboració indispensable de les empreses líders del sector de la investigació, com Nielsen, TNS i ODEC.

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura no hagués estat possible sense l’impuls inicial de la fundació Escacc i la participació activa dels patrons de la fundació com la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, les empreses de la comunicació i la cultura i un gran número de patrons científics que, de forma totalment desinteressada, han aportat els seus coneixements i experiència.

El Baròmetre neix en un mercat en crisi conjuntural i estructural. Tanmateix, un moment on les dades del Baròmetre tenen més valor que mai pels mitjans de comunicació, agències de mitjans, indústries culturals i administracions públiques. Una mostra del potencial del Baròmetre són els argumentaris comercials que molts mitjans de comunicació construeixen amb les dades  i l’interès de molts anunciants en què les agències planifiquin la seva inversió publicitària amb el Baròmetre.

El procés de creació del Baròmetre ha estat llarg i complex, com succeeix sempre en tot projecte que té com a màxima aspiració el consens. A més, les dades d’audiència no deixen mai satisfet tothom i l’observació crítica forma part de la normalitat. Tanmateix, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura s’ha guanyat en aquests cinc anys el respecte del mercat, nacional i internacional, i és un element estratègic dins de la cadena de valor de la indústria de la comunicació i la cultura en els territoris de parla catalana.

Cinc anys mesurant valor. Cinc anys construint conjuntament amb mitjans, agències i anunciants un mercat sòlid, plural i en creixement.

El català als diaris i la lògica de mercat

La propera aparició de La Vanguardia en català és la millor notícia de 2011 per l’espai català de la comunicació i la cultura. La incorporació d’aquest diari centenari a l’oferta de premsa diària en català, a més del naixement de l’Ara a finals de l’any passat, impulsarà la consolidació del català en un dels suports estratègics de l’ecosistema comunicatiu.

Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de l’any natural de 2010, els lectors de diaris són un 42,1% de la població (-1,9% respecte 2009). Tanmateix, malgrat un 46,9 % dels lectors de diaris tenen el català com a llengua habitual, només un 28,6 % llegeix diaris en català.

La llengua habitual de la població és una dada fonamental per a valorar la salut dels consums mediàtics i culturals. Un 39,5 % de la població declara que el català és la seva llengua habitual i un 56,2 % el castellà. En aquests moments, tots els consum mediàtics en català estan situats entre el 45% i el 54%, és a dir, no només els catalanoparlants consumeixen mitjans de comunicació en català, sinó que també els castellanoparlants realitzen aquest consum. Malgrat que sempre es pot ser més exigent respecte al consum de productes mediàtics i culturals en català, sembla clar que la salut de la llengua als mitjans en aquests moments és, com a mínim, esperançadora.

Com explicar els consums més baixos en català als diaris? Doncs, com també podem observar en el cas del cinema, l’explicació més clara és la manca d’oferta, que actualment és poc coherent amb la lògica del mercat: els catalanoparlants fan un consum més elevat de mitjans de comunicació i cultura que els castellanoparlants.

Per veure quin serà el possible impacte de l’aparició de La Vanguardia en català es pot realitzar una estimació en funció del comportament dels lectors de l’altre gran diari del país, El Periòdico de Catalunya (Lectors premsa). Segons les dades del Baròmetre, un 48,3% dels lectors de La Vanguardia llegiran l’edició en català i un 51,7%  llegiran l’edició en castellà. Aquesta estimació no té en compte les possibles duplicacions (1), és a dir, aquells lectors que llegiran ambdues edicions.

L’impacte en el total de lectors en català suposarà passar del 28,6% a un 41,8%. En aquesta prospectiva no estan descomptades les duplicacions ni tampoc estan afegits els possibles nous lectors de premsa, encara que la hipòtesi més probable és que aquests darrers no seran nombrosos.

El llançament de La Vanguardia en català se sumarà a la tasca feta fins ara pels diaris de la premsa local i comarcal, majoritàriament en català, i per les altres capçaleres nacionals, com l’Avui i el Periódico. Un escenari magnífic on només hi manca un altre element: la premsa esportiva en català. Però d’aquest tema ja en parlarem en un altre moment.

(1) Aquestes duplicacions poden quedar compensades, tanmateix, pels lectors provinents d’altres diaris.